14 abr. “Aprofito els espais que em dóna AlterArte per a normalitzar la meva situació”
Entrevista a un usuari del Servei de Rehabilitació Comunitària i del programa AlterArte
Ens reunim al SRC Maresme de Mataró amb un usuari d’AlterArte per fer-li una entrevista sobre la seva participació en aquest programa artístic. Però ell també ens ha volgut explicar la seva història i la relació que ha tingut amb la pintura durant la seva vida. Ens ha acollit i ens ha donat la seva confiança per parlar sobre la seva situació personal. És per això que no publicarem la seva identitat.
Quan vas començar a participar amb el programa AlterArte?
Vaig començar a participar-hi fa uns cinc anys. Ja era usuari del Servei de Rehabilitació Comunitària i anava treballant al pis assistit en el qual estic vivint. La Blanca va començar a portar el grup d’AlterArte i jo m’hi vaig apuntar. Després hi vaig anar assistint perquè m’agrada pintar i dibuixar. De fet, havia practicat tècniques de pintura en algunes temporades de la meva vida i vaig veure que m’agradaven les activitats que estàvem fent.
Llavors vol dir que tu ja tenies experiència en la pintura abans d’iniciar el programa AlterArte?
Havia anat fent coses des de jove, però mai vaig ser molt constant. També havia estat en alguns projectes col·lectius. Recordo un grup de Gràcia que es deia Associats. Pintàvem rèpliques de quadres amb pintura acrílica. Estudiàvem llibres de pintura per aprendre a treballar amb aquesta tècnica. I de fet, jo havia conviscut amb un pintor 3 o 4 anys quan era molt jove, amb en Pere Biada. Amb ell també vaig aprendre moltes coses.
Quadre d’un paisatge rural amb pintura acrílica d’aquest usuari d’AlterArte
Vas pensar alguna vegada en dedicar-te professionalment a la pintura?
No m’hi he dedicat més perquè el material de pintura sol ser car i sobretot perquè he passat etapes en que canviava de residència molt sovint i la situació tampoc em permetia portar una constància. Quan vaig estar casat vaig tenir molts problemes al barri, era una persona conflictiva. Després de separar-me, vaig estar vivint de pensió en pensió, en albergs i també al carrer, encara que no m’avergonyeixo.
Devia ser una època molt dura…
Sí, vaig tenir una molt mala època. Vaig tenir problemes amb la dentadura, vaig agafar l’hepatitis… Vaja, un desastre. Per això dic que no vaig tenir una situació massa favorable per mantenir la constància. Però ja porto 18 anys al Servei de Rehabilitació Comunitària i ara estic molt millor.
I arran de participar a AlterArte, ha canviat la teva situació?
Bé, ara tinc algun quadre inacabat a casa. Em resulta relaxant pintar. Però com que al pis tampoc tinc molt espai, quan vinc al centre, aprofito per pintar aquí. Aprofito els espais que em dóna AlterArte. És una manera de normalitzar la meva situació. Hi ha temporades que estic més minvat intel·lectualment però això també em serveix per oblidar algunes coses i distreure’m.
Has tingut un bon aprenentatge participant en el programa?
Sí, he après tècniques noves i també he après dels pintors locals. Sembla que no, però hi ha molta gent que prové d’una forta tradició pictòrica aquí a Mataró. De Rafael Estrany, Perecoll, Ricard Jordà…
M’han comentat que t’agradaria exposar els teus quadres en públic…
No, perquè em fa una mica de vergonya. No tinc prou autoestima. Hi ha coses que faig com pintar paisatges que estan prou bé. Però trobo que hi ha gent que en sap més que jo i es sap fer valer. I jo no en sé. A més, de sortides professionals a la meva edat ja és molt complicat.
I què t’agradaria fer a partir d’ara?
No ho sé, els que ens dediquem a la pintura ara ho tenim més difícil. Actualment amb els ordinadors la gent hi treballa molt bé i es fan moltes coses de disseny. També m’agrada molt pintar amb sprays. Són coses noves que potser podríem fer amb AlterArte en un futur. Som un grup d’uns 7 o 8 que venim sempre i fem molta pinya. Jo hi continuaré assistint. És una activitat molt bonica.