“Aquest triomf ens ha unit i ens ha donat més fortalesa i seguretat”

“Aquest triomf ens ha unit i ens ha donat més fortalesa i seguretat”

Entrevistem als tres usuaris del CFP que el passat cap de setmana van aconseguir l’or en bàsquet dels Special Olympics Reus 2016

img_20161130_125940

Ens trobem al Servei de Rehabilitació Maresme del Centre de Formació i Prevenció per parlar amb Dani Duran, Edgar Barceló i Ferran Gironès, els tres flamants campions de bàsquet dels Special Olympics Reus 2016. Volem saber com han viscut aquesta victòria en una competició tan important i quin paper té l’esport i l’activitat física en les seves vides.

Els preguntem primer de tot quan van començar a practicar esport. En Ferran ens explica que “vaig estar jugant a bàsquet des dels sis als onze anys i després ho vaig deixar. Fins que fa dos anys i escaig vaig animar-me a tornar-hi”. En Dani en canvi, va començar amb el futbol amb el seu pare d’entrenador: “Vaig estar jugant a futbol durant gairebé tota la primària. Després vaig deixar-ho i no vaig tornar a fer esport fins arribar al Centre de Formació i Prevenció i apuntar-me a bàsquet”.

L’Edgar en canvi, ens explica que sempre ha anat fent diferents activitats esportives, ja que “crec que se’m dóna bé. He fet arts marcials, futbol, futbol sala o skate, per mencionar-ne alguns. I finalment ara m’he enganxat al bàsquet”. En Dani riu i ens confirma el que diu el seu company ja que “anàvem junts al col·legi i l’Edgar sempre era dels que triaven primer al pati per fer els equips”.

Els preguntem sobre el campionat dels Special Olympics a Reus del qual van sortir amb la medalla d’or. En Ferran, que formava part de l’equip de bàsquet unificat (format per persones amb i sense discapacitat intel·lectual) explica que va anar de menys a més perquè “el primer partit no vaig jugar del tot bé. Estava molt nerviós, però a mesura que va anar passant el cap de setmana cada cop vaig trobar-me millor i crec que al final vaig fer un molt bon paper”.

En Dani i l’Edgar, integrants de l’equip masculí també van tenir aquesta sensació i ens expliquen que “el primer dia estàvem una mica inquiets. Tot i això, vam acabar fent grans partits. També va estar molt bé tenir de companys d’equip a jugadors que són rivals a la Lliga Acell que tots tres juguem”.

I és que aquests tres mataronins que juguen plegats al Fedamar Boet des de fa dues temporades van ser seleccionats entre els millors jugadors d’aquesta lliga per a persones amb discapacitat intel·lectual i gràcies a això van participar als Special Olympics. En Ferran ens explica que “hi ha molts jugadors a la lliga i és un privilegi que ens triessin a nosaltres. Ara mateix anem cinquens. Ens faria il·lusió remuntar una mica perquè els quatre primers juguen la Final Four i ens agradaria molt poder-hi ser.”

Els demanem que ens ensenyin les recent aconseguides medalles i els preguntem que ha significat per ells aquesta victòria. L’Edgar ens diu que “aquest triomf ens ha unit i ens ha donat més fortalesa i seguretat”. En Dani també creu que “ens hem entès molt bé amb els companys d’equip, hem après moltes coses i ara tornem a casa sent més veterans. Ens ha ajudat a créixer com a persones”. També el Ferran comenta que “ens ha ajudat a relacionar-nos amb altra gent. Ara tenim un grup de Whatsapp amb tots els companys de l’equip i hem fet amistat amb gent d’altres punts d’Espanya com Madrid, Castella i Lleó i fins i tot finesos”.

Per últim els hi diem que resumeixin en una paraula el que senten quan practiquen esport i en particular el bàsquet. “Vida”, diu en Ferran. En Dani ens proposa “Felicitat” i l’Edgar “Realització”. Els deixem que aprofundeixin una mica en aquests conceptes i en Ferran ens explica que “el meu pare sempre em diu que no deixi de fer esport perquè és una activitat molt bona pel cos. I jo em sento bé jugant”. Per la seva part en Dani ens diu que “després de jugar noto que estic més relaxat i més feliç”. Finalment l’Edgar reflexiona que “estem arribant a un nivell de superació i realització personal. I a més, amb l’experiència d’aquest campionat som millors jugadors”.

Ens acomiadem d’ells demanant-los una fotografia amb les seves medalles i veiem com les mostren amb orgull, penjades del coll. Després l’Edgar és el primer que marxa cap a casa, té feina per fer. En Ferran ha convidat a en Dani a dinar i després, a la tarda, han quedat els tres per anar al cinema. Són tres campions però sobretot, són tres bons amics. Moltes felicitats, nois.