01 des. “Aquest triomf ens ha unit i ens ha donat més fortalesa i seguretat”
Entrevistem als tres usuaris del CFP que el passat cap de setmana van aconseguir l’or en bàsquet dels Special Olympics Reus 2016
Ens trobem al Servei de Rehabilitació Maresme del Centre de Formació i Prevenció per parlar amb Dani Duran, Edgar Barceló i Ferran Gironès, els tres flamants campions de bàsquet dels Special Olympics Reus 2016. Volem saber com han viscut aquesta victòria en una competició tan important i quin paper té l’esport i l’activitat física en les seves vides.
Els preguntem primer de tot quan van començar a practicar esport. En Ferran ens explica que “vaig estar jugant a bàsquet des dels sis als onze anys i després ho vaig deixar. Fins que fa dos anys i escaig vaig animar-me a tornar-hi”. En Dani en canvi, va començar amb el futbol amb el seu pare d’entrenador: “Vaig estar jugant a futbol durant gairebé tota la primària. Després vaig deixar-ho i no vaig tornar a fer esport fins arribar al Centre de Formació i Prevenció i apuntar-me a bàsquet”.
L’Edgar en canvi, ens explica que sempre ha anat fent diferents activitats esportives, ja que “crec que se’m dóna bé. He fet arts marcials, futbol, futbol sala o skate, per mencionar-ne alguns. I finalment ara m’he enganxat al bàsquet”. En Dani riu i ens confirma el que diu el seu company ja que “anàvem junts al col·legi i l’Edgar sempre era dels que triaven primer al pati per fer els equips”.
Els preguntem sobre el campionat dels Special Olympics a Reus del qual van sortir amb la medalla d’or. En Ferran, que formava part de l’equip de bàsquet unificat (format per persones amb i sense discapacitat intel·lectual) explica que va anar de menys a més perquè “el primer partit no vaig jugar del tot bé. Estava molt nerviós, però a mesura que va anar passant el cap de setmana cada cop vaig trobar-me millor i crec que al final vaig fer un molt bon paper”.
En Dani i l’Edgar, integrants de l’equip masculí també van tenir aquesta sensació i ens expliquen que “el primer dia estàvem una mica inquiets. Tot i això, vam acabar fent grans partits. També va estar molt bé tenir de companys d’equip a jugadors que són rivals a la Lliga Acell que tots tres juguem”.
I és que aquests tres mataronins que juguen plegats al Fedamar Boet des de fa dues temporades van ser seleccionats entre els millors jugadors d’aquesta lliga per a persones amb discapacitat intel·lectual i gràcies a això van participar als Special Olympics. En Ferran ens explica que “hi ha molts jugadors a la lliga i és un privilegi que ens triessin a nosaltres. Ara mateix anem cinquens. Ens faria il·lusió remuntar una mica perquè els quatre primers juguen la Final Four i ens agradaria molt poder-hi ser.”
Els demanem que ens ensenyin les recent aconseguides medalles i els preguntem que ha significat per ells aquesta victòria. L’Edgar ens diu que “aquest triomf ens ha unit i ens ha donat més fortalesa i seguretat”. En Dani també creu que “ens hem entès molt bé amb els companys d’equip, hem après moltes coses i ara tornem a casa sent més veterans. Ens ha ajudat a créixer com a persones”. També el Ferran comenta que “ens ha ajudat a relacionar-nos amb altra gent. Ara tenim un grup de Whatsapp amb tots els companys de l’equip i hem fet amistat amb gent d’altres punts d’Espanya com Madrid, Castella i Lleó i fins i tot finesos”.
Per últim els hi diem que resumeixin en una paraula el que senten quan practiquen esport i en particular el bàsquet. “Vida”, diu en Ferran. En Dani ens proposa “Felicitat” i l’Edgar “Realització”. Els deixem que aprofundeixin una mica en aquests conceptes i en Ferran ens explica que “el meu pare sempre em diu que no deixi de fer esport perquè és una activitat molt bona pel cos. I jo em sento bé jugant”. Per la seva part en Dani ens diu que “després de jugar noto que estic més relaxat i més feliç”. Finalment l’Edgar reflexiona que “estem arribant a un nivell de superació i realització personal. I a més, amb l’experiència d’aquest campionat som millors jugadors”.
Ens acomiadem d’ells demanant-los una fotografia amb les seves medalles i veiem com les mostren amb orgull, penjades del coll. Després l’Edgar és el primer que marxa cap a casa, té feina per fer. En Ferran ha convidat a en Dani a dinar i després, a la tarda, han quedat els tres per anar al cinema. Són tres campions però sobretot, són tres bons amics. Moltes felicitats, nois.