“El poder de la paraula”, la història de confinament del CFP, compartida al Memorial Covid19 de l’Ajuntament de Mataró

“El poder de la paraula”, la història de confinament del CFP, compartida al Memorial Covid19 de l’Ajuntament de Mataró

Fa uns dies va tenir lloc l’acte Memorial Covid19 de l’Ajuntament de Mataró. Un esdeveniment molt emotiu en memòria de les víctimes de la Covid19 i en agraïment a les persones que van cuidar la ciutadania durant aquesta etapa. La Lucía Pose, Sotsdirectora Tècnica de l’àrea sanitària del CFP, va representar l’entitat explicant la nostra història de confiament. Concretament, centrada en els SRC.

L’acte, conduit per Jessica Pérez i Juanjo Cardenal es va iniciar fent una menció als infants nascuts a Mataró en ple Estat d’Alarma. Seguidament, es va inaugurar l’escultura que restarà al nou Parc Central, feta per Pere Casanovas en memòria a les víctimes i les persones que van cuidar la ciutadania durant el confinament. També es va llegir l’anomenat ‘Diccionari d’una pandèmia’. Amb l’acompanyament de la pianista Núria Palau, aquest diccionari va anomenar conceptes que hem après al llarg d’aquest temps com la pausa, la pèrdua o la por. Cada paraula es va acompanyar de la lectura d’un fragment de poema.

Seguidament, David Bote, alcalde de Mataró, va fer un parlament on va voler remarcar l’homenatge a les persones que se’n van anar. En paraules seves “La pandèmia va despullar la nostra fragilitat”. L’alcalde va fer al·lusió també a l’esperança i l’energia per afrontar el futur. I, sobretot, va voler agrair i aplaudir la tasca de tots els professionals de serveis essencials, sense excepció, que ens van cuidar en els moments més durs de la pandèmia.

El moment més emotiu de l’acte va ser la lectura de les històries de confinament. I, per últim, Stay Homas, grup nascut en aquest moment, va  concloure l’acte amb un concert.

 

Histories de confinament: diverses vivències, en un moment sense precedents

Hi ha tantes històries com persones que hem viscut la pandèmia. En aquest memorial es va fer una tria acurada de persones que, d’una manera o altra, van viure en primera persona aquest moment històric. Des de la Violeta, treballadora de l’Hospital de Mataró que va explicar que va aguantar el telèfon d’un pacient acomiadant-se de la seva filla, passant per la Núria, que va compartir com va viure no poder anar a escola i el moment de tornar-hi i per la Cristina, que va exercir d’infermera voluntària, abans de graduar-se, per ajudar a persones malaltes. Fins a l’Antoni, persona que va sobreviure a un llarg ingrés, que va explicar com ho va viure i com va aconseguir mantenir  l’esperança.

.

“El poder de la paraula”, història de confinament del CFP

Entre les vivències explicades hi ha la de Lucía Pose, sotsdirectora Tècnica de l’àrea sanitària del CFP. Va compartir amb els assistents com ho vam viure des de l’entitat. I, mes concretament, des dels SRC.

En el seu discurs va destacar el repte de trobar noves maneres d’atendre als pacients. Una tasca complicada tenint en compte el treball comunitari que realitzem, on sempre “posem el cos”, escoltem i sostenim a les persones cara a cara. Fer-ho confinats no va ser fàcil. La Lucía, va compartir preguntes que van sorgir en aquell moment com ara “Com no estar sols si estem confinats?”.

També va explicar la importància de la paraula per atendre a persones que pateixen una malaltia mental. Aquesta sosté la nostra feina, la paraula dirigida a l’altra circula dins el llaç social.

Així, va explicar que vam utilitzar totes les vies (telèfon, àudio, email…) per mantenir el llaç amb els altres, cosa que implicava que no estavem sols. Va resumir aquesta tasca de la següent manera: “Es tractava de transitar aquells mesos alhora que sostenir l’esperança i l’expectativa en el retrobament.”.

 

Un retrobament que finalment es va fer realitat. Estem molt agraïts amb l’Ajuntament de Mataró per haver fet aquest acte tan significatiu i haver comptat amb la història del CFP per exemplificar tants professionals i voluntaris que van donar el millor de sí per a millorar la qualitat de vida d’altres persones.