“El suïcidi, una realitat que no s’atura.” Jordi Escrig, Director Tècnic Serveis de Rehabilitació Comunitària

“El suïcidi, una realitat que no s’atura.” Jordi Escrig, Director Tècnic Serveis de Rehabilitació Comunitària

Des del nostre centre tenim molt present aquest problema que persisteix en el temps.

Les persones amb una problemàtica de salut mental poden patir molts riscos que atemptin contra la seva salut, la seva estabilitat, la seva seguretat i, inclús, sobre la seva vida. És evident que l’esperança de vida de les persones amb Trastorns Mentals Greus és menor a la de la població en  general.

Per aquest motiu, des de fa uns quants anys que implementem un Pla d’Intervenció davant dels riscos associats a la seguretat dels pacients. Consisteix en una avaluació constant dels possibles perills mitjançant varies metodologies com ara escales de riscos, entrevistes individuals i una acurada coordinació amb els CSMA de referència davant de qualsevol circumstància que ens encén l’alarma sobre possibles intents de suïcidi.

Cal dir que amb la implementació per part del CatSalut del Codi Risc de Suïcidi  tots els equips professionals de la Salut Mental restem més atents/es als possibles casos que detectem.

 

Introducció del Codi Risc de Suïcidi. Exposició dels motius

El suïcidi és un problema de salut pública de primera magnitud i l‘Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el 2020 representarà un 2,4% de la càrrega total de problemes de salut.

S‘estima que cada any un milió de persones se suïciden al món i preocupa especialment perquè és una de les primeres causes de mortalitat prematura en persones joves d‘ambdós sexes (el grup de 25 a 44 anys constitueix el primer grup de risc). Així mateix, cal tenir en compte que les estadístiques no registren les temptatives o intents de suïcidi, tot i que s‘estima que es produeixen unes 20 temptatives per cada suïcidi consumat.

La mortalitat per suïcidi podria ser, en gran part, evitable i existeix un important marge de millora quant a les mesures preventives a implantar mitjançant la responsabilització i la col·laboració intersectorial, a la vegada que es disposa de suficient evidència sobre l‘existència d‘intervencions sanitàries i de salut pública efectives per prevenir-la.

El Departament de Salut ja va recollir les prioritats establertes per l‘OMS (programa SUPRE) en el Pla de salut de Catalunya de 2004, impulsant projectes assistencials orientats específicament en aquest sentit. Així, va promoure la participació de Catalunya en el Projecte europeu contra la depressió, promogut per la Lliga Europea contra la Depressió (European Alliance Against Depression) i ha desenvolupat dues experiències, la primera a Barcelona (a la dreta de l‘Eixample) i la segona a Sabadell. Aquest programa desenvolupa un seguit d‘estratègies i programes contra la depressió i el risc de suïcidi, amb un enfocament global i d‘atenció integral, i ha mostrat molts bons resultats quant a l‘increment de la supervivència, la disminució dels re-intents de suïcidi i la reducció del nombre de suïcidis consumats.

En aquest sentit, cal destacar també el paper clau de l‘atenció primària, la qual ja disposa de la Guia de pràctica clínica (GPC) de la depressió, que facilita la detecció del risc de suïcidi, l‘avaluació de la gravetat i l‘enregistrament a la història clínica. També s‘hi preveu cercar i potenciar aquelles estratègies assistencials que puguin ser més efectives per detectar a temps el risc de suïcidi, millorar la resposta assistencial i evitar la seva repetició.

 

Així doncs, des dels recursos que atenem persones amb una problemàtica de salut mental al CFP estem molt atents/es a l’estat de cadascuna de les persones usuàries i establim un protocol exhaustiu per tal d’aconseguir evitar que alguna d’elles perdi la vida de forma prematura a través d’un suïcidi.