Entrevista a Jordi Roig, usuari del SRC Burriac

Entrevista a Jordi Roig, usuari del SRC Burriac

Ens citem amb Jordi Roig, usuari del SRC Burriac, que ens explica les seves sensacions en la primera exposició de dibuixos que va presentar el passat 18 de setembre a la biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

 

Jordi Roig ens atén a la seu del Servei de Rehabilitació Comunitària Burriac de Premià de Mar. Fa deu dies va exposar per primera vegada la seva col·lecció de dibuixos i avui venim a entrevistar-lo per veure com va anar l’experiència. Ens explica les seves impressions sobre presentar en públic les seves creacions i sobre la seva afició per a pintar a partir d’idees pròpies i també d’inspiracions externes.

Bon dia, Jordi. Com i quan van començar aquestes ganes de dibuixar que tens?

Fa deu anys que vaig dibuixant regularment. Vaig fent des de casa. Cada dos o tres dies faig algun esbós. M’assec, agafo alguns folis i penso en què vull dibuixar. A vegades són idees extretes d’un llibre, de la televisió o d’una fotografia. Però també hi ha ocasions en les que començo sense una idea clara i llavors vaig construint una inspiració pròpia.

Presentar totes aquestes obres que fas a casa, en la intimitat, en una exposició oberta al públic… Què et va semblar?

Em va fer una mica de vergonya, però alhora em va agradar bastant. Van venir a veure-la els educadors del centre, molts companys i la meva família. Tots em van dir que els dibuixos eren molt bonics, o sigui que suposo que la cosa va anar força bé.

Hi va haver alguna obra en concret que agradés més o que la gent s’hi fixés més que les altres?

Bé, n’hi ha algunes que les treballo més i d’altres que menys. Sobretot les inventades porten més feina. N’hi ha unes quantes que m’agraden molt. A l’exposició n’hi havia una d’una abella, una d’un home que porta una maleta i moltes més. Per això, si me les hagués de vendre, me’n quedaria només algunes, les més emblemàtiques per mi.

I la propera exposició, ja l’estàs començant a preparar?

No, no. De moment ja n’he fet una i ja està bé. Quan estava allà la gent, no sabia explicar bé el que significaven els dibuixos i em vaig posar nerviós. Però bé, si que és veritat que si els faig és per poder-los ensenyar. No sé, m’ho pensaré, però de moment ho deixaré aparcat.

Aquí, al Servei de Rehabilitació Comunitària, també hi dibuixes?

A vegades sí, però la majoria de treball el faig des de casa. Aquí fem jocs de relació, música i fins i tot a vegades sortim a prendre alguna cosa amb els companys. Aquí podem anar-nos coneixent a nosaltres mateixos, fem amics i ens ho passem bé. I després a casa em dedico més a pintar, perquè em puc concentrar millor i així al centre puc fer les activitats que són més grupals.

I què és el que t’agradaria fer a partir d’ara? Continuar dibuixant o potser dedicar-te a alguna altra disciplina?

A mi m’agrada dibuixar i és el que continuaré fent. L’exposició va ser una cosa bonica de fer però veure tanta gent em va deixar una mica parat. Potser si se’n fa alguna en un futur ja dominaré més com funciona i potser em sento còmode per parlar amb la gent i explicar-li el que faig. De totes maneres, agraeixo poder-la haver fet i ja veurem què passa més endavant.