“Estem en una situació inèdita. Molts dels nois estan trobant feina. De moment són feinetes d’estiu”

“Estem en una situació inèdita. Molts dels nois estan trobant feina. De moment són feinetes d’estiu”

Per Carla Cruells, responsable de Comunicació del CFP

Perfil: La Carme és Educadora Social de caps de setmana als Pisos assistits per a joves de 16 a 18 anys. Una professional activa i plena d’iniciativa que omple els dies festius d’activitat i cultura, juntament amb els seus companys d’equip. Aquest és el primer estiu en què podem realitzar activitats amb normalitat. Coincideix amb el canvi de la Llei d’Estrangeria que ha facilitat la inserció laboral de joves. Uns mesos, doncs, que es plantegen molt enriquidors.

Un estiu ple d’activitat

Heu preparat un estiu amb sortides variades. Ens podries explicar algunes de les que teniu programades?

Exacte! Aquest any, després de dos estius amb moltes limitacions, hem programat una varietat de sortides lúdiques i també culturals. És a dir, mentre gaudeixen en el temps de lleure de llocs emblemàtics de la nostra terra i sobretot de la capital, Barcelona, també interessa que aprenguin on viuen, la història i curiositats de casa nostra. Tenim un potencial històric, polític, social i educatiu que podem qualificar de “únics al món”.

Us les explico! Ja hem anat a l’Illa Fantasia i al Tibidabo. A la propera sortida anirem al Parc de la Ciutadella i al zoo i, de camí, veurem el Parlament de Catalunya. Vam escollir aquesta activitat perquè pels nanos, en general, Barcelona és Plaça Catalunya o Plaça Espanya. Ells et diuen “Vaig a passejar a Barcelona” i tots es fan selfies a Plaça Catalunya.

També farem una sortida al Barri Gòtic i a les fonts musicals de Montjuïc. Els hi explicaré una mica d’història, que m’agrada molt. A l’agost tenim sopar de germanor aquí al port, hi vindran els joves de tots els pisos que gestionem. I un altre dia anirem al Parc Güell. Entre aquestes i les d’entre setmana poden estar contents, eh!

Val a dir que tot això surt dels estalvis que fem a les compres de cada setmana i, fins i tot, podem convidar als nois d’altres pisos de l’entitat.

Com vau viure els estius anteriors, marcats per la crisi sanitària i la reducció de l’activitat?

Bé…Vam aprofitar per fer coses que normalment no pots fer perquè, lògicament, tothom fa la seva en les seves hores de lleure. Per exemple, jugaven a jocs o bé feien alfabetització. Jo els caps de setmana convido a fer alfabetització als joves que veig que els hi costa molt escriure i/o llegir. Considero que és la feina que ha de fer un Educador Social. Estem per educar i educar és això, dins i fora de casa. Llavors vam aprofitar en aquest moment per fer coses d’aquestes.

Alguns nois van passar moments complicats. Per exemple, el J. va estar tot l’estiu confinat, aquesta situació li estava afectant personalment. Finalment com que seguia donant positiu li van fer les proves aquelles que determinaven el risc que hi havia de que pogués contagiar i va poder sortir.

També ens vam trobar amb què, en una nit, vam passar d’un a sis positius. Per més que complíssim les normes higièniques…Coses ens en van passar però les vam superar bé. I, el fet d’estar junts, d’ajudar-se els uns als altres, de compartir la preocupació va fer que fessin pinya i canviessin el xip. Van passar de la negativitat a posar-se la vacuna en veure que, si tots posàvem de la nostra part, seria més fàcil de passar. Com a compensació, abans de Nadal, els vam poder portar a Port Aventura, i així treure el regust amarg que els hi va deixar les reduccions d’activitats a l’estiu.

Feu sempre les activitats en grup i amb l’equip educatiu o tenen espais en els que van sols?

Tenen estones de lleure cada cap de setmana però a les activitats sempre han d’anar acompanyats perquè són menors. També convidem a participar als que ja són majors d’edat i viuen a altres pisos de l’entitat, ells podrien anar sols però sempre volen venir amb nosaltres. La veritat és que els llaços que hem forjat durant el temps que han estat amb nosaltres fa que vulguin estar sota la capa de les educadores el màxim de temps possible. A mi m’omple d’orgull quan veig que ens venen a veure i que estan desitjant que els contactem per tornar a estar junts…Imagino que alguna cosa haurem fet bé!

El canvi en la Llei d’Estrangeria i la inserció laboral de joves

Fa pocs mesos que ha entrat en vigor la reforma de La Llei d’Estrangeria que facilita, entre altres coses, que els joves nouvinguts puguin treballar. Han millorat les insercions laborals?

Sí, i tant! Estem en una situació inèdita. Molts dels nois estan trobant feina. De moment són feinetes d’estiu (cambrers de guingueta, ajudants de cuina, neteja de pisos turístics…). Són feines precàries, doncs es fa difícil continuar de cara a l’hivern, però no impossible! Tot això els hi serveix d’experiència pel seu futur. Al cap i a la fi, la obsessió que tenen aquests nois sobretot els subsaharians és que volen treballar.

Com valores aquest canvi de llei?

Crec que ja era hora que el govern s’adonés que totes les oportunitats que se’ls hi donen (allotjament, formació….) no tenien cap sentit si no podien treballar. Considero que la inversió que hem fet amb ells i que paguem tots d’alguna forma s’havia de recuperar. Ara es retorna a través dels impostos que paguen, com tots els espanyols, quan tenen una nòmina. D’aquesta manera, ells es poden realitzar personalment i aconsegueixen el seu objectiu que és treballar i ser autònoms. Ells assoleixen la seva fita i el país recupera el que ha invertit.

Creus que va vinculat amb la falta de personal a la restauració i que vivim a una comarca turística que hagin trobat feina?

Sí que hi va! Ara tots estan molt contents perquè van trobant feinetes. El que passa és que la prioritat dels nois és treballar i sempre els hi diem que abans han de tenir l’idioma i formació i estar adaptats aquí. Sinó només poden tenir aquest tipus de feines.

Ens podries explicar el cas d’algun jove que hagi accedit a algun altre tipus de feina?

Sí, els que ja porten temps aquí es poden dedicar a moltes altres coses. Per exemple, tenim a dues germanes marroquines, que són molt maques i estudioses. Tenen un afany de superació increïble. Elles han treballat al Zara, una fins i tot va fer pràctiques a Itàlia. Ja està en un altre àmbit, molt de cara al públic. També és veritat que encara tenen alguns aspectes relacionats amb la religió que fan que no puguin fer algunes tasques de cara al públic, com va passar en una guingueta on justament va començar a treballar la nit de Sant Joan i va dir que no volia treballar a bars mai més. Ara tornarà a treballar a una botiga d’Inditext.

Com viuen haver trobat feina?

Com quan estan a la Plaça Catalunya i envien la foto a la família. Molt bé!! (riu).  Fins ara era molt complicat i decepcionant: vinga fer cursos, vinga apuntar-se aquí i allà. El govern s’esforçava molt per donar-los capacitat però no la podien desenvolupar perquè no tenien la opció de posar-la en pràctica.

Val a dir que, al principi, estan molt contents amb el que troben i, a mesura que passen els dies, s’adonen de que les coses no són tan fàcils com es pensaven. El mateix que patim els espanyols.

Acompanyar a joves que estan lluny de casa en dies festius

Els nois i noies de pisos estan lluny de la seva família i l’equip educatiu els acompanyeu emocionalment  a fi de que se sentin acollits. Com explicaries la vostra feina des d’aquest punt de vista més personal?

Aquí vulguis o no som la seva família. Som el seu únic referent quan tenen un problema o un neguit. Jo per l’edat potser i pel meu caràcter sóc com una mama. No tinc cap obligació de fer-ho però, implicar-se més o menys, surt d’un mateix.

Hi ha nanos que ho han passat molt malament. Per exemple, en tenim un que, quan va néixer, la seva mare va morir…I em deia “¡Carme, necessito una abrazo!” I vinga…va…I ja està. Ningú els abraça a aquests nanos. Els hi donem una mà teòrica, d’acompanyament però una mà càlida quan has passat una mala nit…

Jo, per exemple, els caps de setmana els vaig a veure a futbol, rugby, música…Al no tenir els pares presents desitjaven que algú els hi fes costat en aquests moments “especials” per a ells. El fet de sentir que algú aplaudeix aquest gol o aquesta nota musical, per ells representa molt.

I llavors un cop marxen perdeu el contacte?

N’hi ha alguns que no els veiem mai més, però d’altres et demanen que els convidis si fas alguna cosa. I així ho fem!

Ells estan desitjant estar sols per fer la seva i tenir més llibertat però després…Per exemple, un ens va venir a veure el dia després de marxar del pis i es va passar quatre hores aquí xerrant. Les primeres 24 hores ja es començava a trobar sol. A dia d’avui encara em truca preguntant com fer alguns menjars i coses així.

Com viuen els dies més festius, com pot ser Nadal o bé quan han trobat feina i ho celebren, tenint lluny la seva família?

Com que tots els que tenim ara són musulmans menys un, hi ha dos dies a l’any que celebren: la festa del xai, que va ser fa poc, i el Ramadà. Aquests dies sí que troben a faltar a la família, sobretot a la del xai perquè se solen reunir tots. Nosaltres ho celebrem aquí amb la resta de companys.

També els hi fem viure el Nadal! Decorem la taula, els hi fem un regalet, surten una estona, fem el menjar tradicional d’aquí i, fins i tot, em vesteixo de Pare Noel… Com que fem les seves festes tradicionals també fem les nostres per qui hi vulgui participar.  En ple confinament vam fer tallers per Sant Jordi i menjars típics de Setmana Santa, per exemple. Jo també he après coses com cuinar menjars marroquins i subsaharians, he participat a cursos per entendre el missatge de l’Islam…A mi tot això també m’ha enriquit. Per tant, s’ha produït un intercanvi molt interessant de cultures i religions molt diferents que a tots ens han beneficiat.