“Jo m’he recuperat gràcies a la família, la medicació, el CFP i la meva actitud”

“Jo m’he recuperat gràcies a la família, la medicació, el CFP i la meva actitud”

Per Carla Cruells, responsable de Comunicació del CFP

 

Perfil: L’Òscar ha format part de l’equip d’Espais Naturals i Solars durant cinc anys. Però la seva relació amb el CFP s’inicia molt abans: el 2013. El seu és un procés de recuperació amb totes les lletres. Ha estat atès des del SRC i el servei Prelaboral abans de formar part de l’equip comercial.  Ara mateix, l’Òscar ja no és treballador del CFP doncs fa un mes ha començat un il·lusionant projecte: una nova vida a la Seu d’Urgell.

 

Experiència a recursos del CFP

Sempre intentem explicar la transversalitat dels serveis del CFP, entenent-la com un conjunt de recursos coordinats per oferir una atenció integral a persones amb una problemàtica de salut mental. Creiem que la teva experiència personificaria de manera ideal el que volem dir.

Ens podries explicar el recorregut que has seguit en aquests vuit anys compartits?

Vaig arribar malalt, encara, i vaig passar per un procés complicat. Tot em costava molt, fins i tot llevar-me sol. Em van oferir venir al servei Prelaboral. Al principi no tenia ganes de res. A poc a poc. em vaig anar motivant perquè em vaig adonar que els companys i educadors, em treien un somriure i que les feines que fèiem eren gratificants. Per exemple, fèiem una guardiola o una rosa de metall a tallers i després li donava a la meva mare. Així, poc a poc li vaig anar agafant el gust.

De fet, jo de petit sempre havia volgut treballar, fer-me gran…lo normal diguéssim. Però quan va aparèixer la malaltia tot va anar enrere. Per sort, poc a poc em vaig anar recuperant.  Llavors va arribar la oportunitat de treballar a Solars. Al principi em va costar molt, però diverses persones del CFP em van anar ajudant a seguir i al final vam aconseguir que vingués cada dia, que treballés com els altres… i fins ara.

Què és el que et resultava més complicat?

Aixecar-me era complicat. No tenia força ni ganes i era una lluita. I, de cop, va ser tot més fàcil. El més difícil de tot va ser agafar consciència de la malaltia. Adonar-me del que significava el que tenia i aprendre a ajudar-me a millorar. A mi el que més m’ha costat ha estat això perquè, al final, tota la resta com ara les paranoies, amb la medicació i fent esport o el que sigui, va marxant però els hàbits normals és el que t’has de treballar molt.

Abans de Prelaboral vas estar al Servei de Rehabilitació Comunitària, oi?

Sí. Durant aquell temps sí que vaig tenir alguns ingressos, quan tenia 19 anys va ser l’últim i ja vaig venir al Prelaboral. Ara tinc 25 anys, ja porto temps estable. La malaltia em va venir als 15 anys i potser cada any havia de tornar al metge perquè clar… tampoc era molt conscient del que tenia i tot era molt diferent. Abans lluitava per no anar al metge i la última vegada ja era jo que li deia a la meva mare: “Porta’m al metge que no em trobo bé.”

Això és l’acceptació potser, no?

Sí, és l’acceptació. Saps que tens el problema i que si no prens mesures acabaràs pitjor. I al final et perjudica a tu i a la resta, sobretot a la teva família. Ho fas el millor possible per no ‘liar-la’.

Què destacaries de cadascuna de les teves etapes?

Jo em quedo amb el millor. Del pitjor he après, però jo em quedo amb l’etapa de Solars que és el que m’emportaré per tota la vida.

Tots m’han tractat com una persona normal. Han estat per mi quan ho veia tot negre i m’han dit: “‘Escolta que hi ha matisos, saps? Hi ha altres colors, no és tot negre’”. Tots, des dels encarregats fins als operaris com jo, el Michael, el Seydou…

 

El procés de recuperació

Parlant amb les persones que t’han acompanyat en aquest procés, valoren molt la teva recuperació. Quins elements creus que han estat vitals perquè hagi estat així?

Jo m’he recuperat gràcies a la família, la medicació, el CFP i la meva actitud. Sense la meva família jo no m’hagués aixecat. Ella em va empènyer i ajudar en tot. El CFP perquè si no haguessin tingut la paciència amb mi que han tingut i haguessin fet tot el que han fet jo tampoc hagués sortit, en definitiva, d’on estava. La medicació perquè és el que m’ha permès estar estable. I jo, perquè si no hagués dit: “És que jo estic malalt” m’hagués quedat així, per molt que els altres m’haguessin ajudat.

T’has ofert per a explicar la teva experiència a persones que es troben en procés de recuperació. Ens podries fer cinc cèntims del que t’agradaria dir-los?

Els hi diria que el que ens ha tocat és molt difícil i molt poca gent ho pot entendre però que hi ha solucions i que es surt. Amb ganes, amb força de voluntat, intentant millorar els errors i veure com poder estar millor que ahir. I els motivaria a treballar i a fer esport. A mi aquestes dues coses i envoltar-me de gent positiva em va anar molt bé.

Quin paper ha jugat per tu l’esport?

A mi l’esport m’ha ajudat molt! A nosaltres sempre ens han dit, i és veritat, que ens va genial l’esport. Amb l’esquizofrènia és molt important que no et tanquis, que vulguis sortir, que surtis. Sobretot que surtis.

 

La teva experiència al servei de Manteniment d’Espais Naturals i Solars

Què va fer que decidissis iniciar el teu procés d’inserció laboral? En quin moment et vas sentir preparat per treballar?

Em vaig sentir preparat per treballar quan vaig tenir ganes d’aconseguir el meu somni: tenir una vida normal una altra vegada. Tenir la meva feina, la meva novia, el meu cotxe, potser en un futur tenir fills i cuidar-los…Vaja, el més normal possible.

Ens podries explicar el teu dia a dia al servei de Manteniment d’Espais Naturals i Solars i què hi has après?

A les 8 anava al taller i definíem el dia amb els companys o preparàvem alguna màquina i, un cop fet, anàvem al solar a treballar. La feina és desbrossament o recollida de brossa i també fem alguns privats relacionats amb la jardineria. Per exemple, abans de l’estiu hem fet posta a punt de finques privades.

He après moltes coses, tant personalment com laboralment. En la part laboral a tenir una rutina, treballar, guanyar-me jo els diners, saber com treballar i el que agrada i el que no a una feina. En el terreny personal he après a veure les coses més positives, treballar més en mi mateix i veure que dels errors s’aprèn perquè jo abans cometia un error i m’enfonsava. També he après molt en la part sentimental.

En la part sentimental també?

Sí, la part sentimental em preocupava. He après moltes coses com que tothom ha tingut les seves relacions tòxiques i clar…jo pensava: “Per què jo? Mai tindré novia. “

La realitat és quan tens esquizofrènia estàs estigmatitzat. La gent s’espanta. Jo el que feia és que potser coneixia una noia i al cap d’un mes li deia el que tenia perquè, si la relació anava endavant, havia de saber-ho. Després vaig decidir que m’esperaria una mica més perquè em coneguessin i, si no agradava, doncs no passava res. Abans ho passava malament perquè no m’estimava tant. Ara m’estimo. Llavors si em deixaven per això llavors ja no em sentia malament: no és culpa meva ni puc fer res. Això m’ha tocat i he de lluitar.

 

Futur i valoració de l’etapa al CFP

Marxes del teu origen per a iniciar una vida en parella a la Seu d’Urgell. Com enfoques aquest canvi vital?

L’enfoco molt bé. Tinc poc i nervis però dins del normal davant d’un canvi de vida. Amb la meva parella ho tenim tan clar i estem tant contents de fer aquest pas que ho porto molt bé.  Ja portàvem temps esperant la oportunitat de feina i ara ha arribat. El que em fa més por és la feina nova, la gent que pugui conèixer allà…I tot això. Veig aquest canvi com una cosa molt positiva.

Com resumiries tota la teva etapa al CFP?

Lluita, canvi, aprenentatge, voler. Tot. Ha sigut molt guai!

I, sobretot, que m’ho he passat molt bé! Vas a treballar i treballes però t’ho passes molt bé amb ells. Són gent que val la pena conèixer. Si pogués traspassar-ho tot allà ho faria. Han estat molt bons companys i m’han estimat molt. En general al CFP m’heu ajudat molt.