LA INFÀNCIA DES-PROTEGIDA, per Salvador Arévalo, Director del CRAE Mataró

LA INFÀNCIA DES-PROTEGIDA, per Salvador Arévalo, Director del CRAE Mataró

La des-protecció del sistema

La davallada de l’entramat social en relació a les normes, les lleis i l’aplicació de la justícia comporta una caiguda respecte els valors ètics i  morals. L’estat de la postmodernitat s’erigeix per un discurs assistencialista, deixant al mercat la regulació de les relacions socials, polítiques i econòmiques, sense incloure la garantia simbòlica, ni la funció de protecció.

Les relacions es defineixen com a jocs de poder, enlloc de lleis tenim regles. Aquesta és la part perversa del model neoliberal, qui determina les lleis és qui té més poder.

La convalidació de les polítiques neoliberals per a la infància ha suposat una nova forma de desprotecció. Abans la infància era el futur, ara ha passat a ser una escassa partida de futur doncs, la infància no produeix però si genera despeses i, a més, no té dret a vot.

Els recursos públics s’orienten a afavorir a les empreses privades, lluny d’orientar-se a afavorir el sector públic representat per la majoria de la societat.

La pandèmia del coronavirus ha evidenciat les mancances del sistema i la decadència de l’estat del benestar. L’austeritat de la despesa pública social ha derivat en un empobriment del sector públic i en un augment de la des-protecció de les classes socials més vulnerables.

L’alçament popular que exigeix canvis requereix d’un lideratge ferm i constant, que hauria de vetllar per donar prioritat al benestar comú davant qualsevol interès particular.

La crisis de la Covid-19 ha agreujat la desigualtat ja existent produint grans impactes en els sectors menys afavorits de la societat i perpetuant la pobresa i exclusió social d’un quants.

 

Els infants i joves, uns dels col·lectius que més estan patint la crisi

Els infants i joves són dels col·lectius més afectats per la situació actual. Mostra d’això és que la taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya l’any 2018 se situava en el 24,6% segons Idescat. I la d’atur, entre las població de 16 a 24 anys, en el 28,3% durant el primer trimestre del 2020.

Així mateix, la situació abans de la Covid-19 ens mostra que a Catalunya hi ha 15.779 infants en situació de risc (lleu o moderat) i, en seguiment per S.S.,  n’hi ha 6.671 amb expedient de risc greu, significant que a Catalunya 22.450 infants i adolescents es troben en una situació de risc de desprotecció.

Cal destacar que 8.596 infants i adolescents resten protegits sota la tutela de la DGAIA, el 56%  d’aquests estan acollits en centres residencials i, el 43%, en família extensa i/o aliena. Tanmateix, no podem obviar l’impacte que ha tingut en el sistema de protecció l’arribada de joves migrats sols menors d’edat.

És rellevant  posar de manifest aquestes dades, atès que l’impacte de la pandèmia ampliarà de forma notòria les desigualtats dels infants i adolescents, alhora que, la manca en l’exercici dels seus drets i deures.

 

Com podem ajudar des de les institucions a revertir aquest sentiment de fractura i des-protecció ?

Enfortint els drets i deures dels infants

Com ja plantejava Freud (Malestar de la cultura, 1929), el benestar és un ideal i, el malestar, una qüestió d’estructura que s’expressa mitjançant formes canviants en cada moment històric.

L’època que vivim determina la demanda que reben les institucions i l’encàrrec dels professionals que hi treballem.

Les “problemàtiques socials”, com anomena Hebe Tizio, són les formes actuals del malestar i donen mostra de la pertorbació de l’ordre social. És a dir, parlar de problemàtica social és referir-se a una categoria de control social.

Els centres de protecció van néixer i créixer com a resposta a polítiques higienistes que pretenien separar a la infància d’allò que constituïa quelcom immoral i indesitjable.

 

El CRAE Mataró: atenció als infants, fugint d’una educació moraltizant, assistencial i de control

El CRAE Mataró, abans anomenat Mas Sant Jordi, va arrencar la seva activitat fa 40 anys. El centre sempre ha estat vinculat a l’associació CFP Maresme referent a la comarca en l’atenció de persones amb una problemàtica de salut mental, infants , joves i famílies. El CRAE atén a 20 infants tutelats per la DGAIA amb edats compreses entre els 4 i els 15 anys.

El nostre model de treball contempla l’encàrrec administratiu en tant que cobrim les necessitats més bàsiques dels infants atesos (higiene, menjar, allotjament, salut, etc), però fugint d’una educació moralitzant, assistencial i de control.

No hi ha educació sense la funció instructiva, és a dir, sense que quelcom dels patrimonis culturals es posi en joc, es distribueixi i s’afiliï simbòlicament a tots i cada un dels subjectes de l’educació. Aquest és un punt important per a l’equip educatiu: els infants del CRAE s’han de presentar enigmàtics a ulls dels professionals, per tal de que l’infant, fora d’etiquetes i estereotips, es vinculi en un marc d’oferta i desig proporcionat per l’adult de referència.

L’educador/a tutor/a actua com a figura referencial durant tota l’estada de l’infant al centre, apel·lant a la seva responsabilitat. El subjecte ha de ser responsable dels seus actes i de les seves eleccions.

El límit és el que ens permetrà la possibilitat d’educar, ens ordena, ens permet no perdre’ns i saber que no tot és educable. També ens ajuda a no confondre el projecte professional amb el personal.

Des del nostre context podem garantir que els infants i adolescents puguin exercir els seus drets i deures sense caure en una educació que els victimitzi, doncs no donaríem peu a la particularitat o, més ben dit, a la subjectivitat.

En el CRAE Mataró intentem oferir als infants i adolescents espais de comunicació adequats a les seves necessitats i capacitats, afavorint el reconeixement social que es mereixen com a ciutadans amb plenitud de drets. Articulem els nostres coneixements per possibilitar que siguin protagonistes, alhora que responsables i crítics, del seu procés educatiu.

Això és factible gràcies a la relació de confiança que estableix l’educador/a amb l’infant/adolescent, que permet el treball educatiu i  personalitzat.

 

Un treball que és possible gràcies a una xarxa ben teixida d’agents de l’educació que vetllen per no caure en els paranys del sistema actual. És per aquest motiu que avui, dia dels drets Universal de la Infància El meu reconeixement va dirigit a tots els profession@ls que treballen per garantir els drets i deures dels nostres infants i adolescents.