“L’art ens ensenya a viure la vida amb una altra mirada”

“L’art ens ensenya a viure la vida amb una altra mirada”

Te llamaré delirio és el nom artístic de Ruth Chacón, Art terapeuta i educadora artística. Realitza activitats grupals on el més important és el procés personal de cada persona. La seva relació amb el CFP Maresme es va iniciar quan va participar a Parelles Artístiques i, posteriorment, ha realitzat diversos tallers i ha col·laborat a jornades amb l’entitat. Avui iniciem Alterarte Atelier, amb la novetat que els grups són d’edats variades.

 

Art i teràpia: com es relacionen?

Per a mi totes dues van lligades de la mà, s’acompanyen, es complementen i s’ajuden.

En la meva manera d’entendre el dia a dia, sempre està present l’art, al carrer, a la cuina, a casa… només hem d’anar amb els ulls oberts i deixar-nos sorprendre per tot allò que ens arriba: un raig de llum, una olor, una cançó… Tenim el concepte que l’art només és contemplatiu, però en el nostre inconscient es van emmagatzemant moments, petits fragments que, un dia, sense més, es desperten. I és aquí a on podem tornar a arribar amb la teràpia. Acompanyem a les persones a connectar amb tot allò que en el seu dia els hi donava moments de benestar i tranquil·litat, amb això no vull dir que no transitem pas per la tristor, la pena o el dolor, sinó que amb l’ajuda de l’art transformem aquests sentiments en allò que ens fa estar satisfets/es amb nosaltres mateixos/es.

 

Per què vas decidir-te per aquesta disciplina? Què et va moure a fer-ho?

Jo vinc del món de les arts, de fet, sóc artista multidisciplinar, tot i que la paraula “artista” sempre m’ha fet molt de respecte. Vaig començar fent collage amb volum, quadres barrejant diferents tècniques pictòriques i, durant el temps en què la meva energia estava dedicada a la creació de la meva obra, tot el que m’envoltava desapareixia i només érem jo, les meves eines i aquesta. Tots el problemes, els dubtes i les tristors desapareixien.

Vaig estar rumiant durant molt de temps què em passava i com em trobava després d’unes hores de creació i pensava per dins que hi havia d’haver alguna manera de poder explicar aquesta sensació de benestar amb la què jo em quedava. I, buscant per les xarxes socials, parlant amb amics i coneguts vaig donar amb L’Artteràpia transdisciplinària i desenvolupament humà i aquí hi vaig trobar l’explicació. Entendre, conèixer, aprendre, acompanyar i compartir es van convertir en el meu modus de vida i fins al dia d’avui.

 

Què ens ensenya l’art que ens millora la vida fora del procés de creació?

L’art ens ensenya a viure la vida amb una altra mirada, a tenir més sensibilitat amb tot allò que ens envolta, a conèixer-nos millor i a no tenir por a mostrar-nos com som. A compartir, a escoltar i a no jutjar.

 

“Te llamaré delirio” és el teu nom artístic. L’art és delirant?

Una de les petites “batalles” personals que tinc amb aquesta societat en la que vivim és desvincular la paraula “delirant” de “bogeria”. Tots i totes tenim els nostres moments “delirants” on apareixen idees, fets o imatges que no tenen cap sentit comú i que poden arribar a ser desbaratades i és aquí on només una part de la societat les deixa fluir, sortir sense cap filtre, sense passar-ho per la raó. Per a mi són moments d’inspiració.

 

A Alterarte Atelier ens expliques que allà on no arriba la paraula pot arribar l’art. Què vol dir?

Tenim la tendència de voler explicar verbalment tot allò que ens passa i, a vegades, ens trobem amb que no podem posar paraula a aquella emoció, sentiment o idea. I és aquí on l’art ens pot ajudar. Quan dic art em refereixo a ballar, pintar, dibuixar, escriure… tot allò que ens permeti crear, inclús cuinar per molt estrany que sembli. Es tracta de deixar lliure aquell neguit, aquell run-run interior.

 

Quines tècniques utilitzes i com es propicia un espai d’experimentació?

A Alterarte Atelier el que més fem servir és la pintura amb acrílics, retoladors, aquarel·les, ceres de colors… i la música com a fil conductor. M’agrada barrejar diferents disciplines i deixo que siguin ells/es mateixos/es que escullin amb quina volen treballar aquell dia, he de recordar que sempre treballem amb l’”aquí i ara,” amb el moment present.

Abans de començar el taller fem una petita roda en grup per dir allò important que es vol compartir, sempre voluntàriament i llavors cada un/a va al seu espai de treball. Jo sóc una acompanyant en allò que necessiten, no una professora que els hi diu què o com ho han de fer, han de sentir-ser lliures de fer i experimentar el que volen, només així aprenem.

 

Per participar al taller no cal experiència. Com s’activa el jo creatiu d’algú que no ha estat en contacte amb l’art?

Tothom ha estat en contacte amb l’art des de la seva infància, però quan som adults associem l’art a pintar, ballar, escultura, etc. i ens oblidem que, per naturalesa, tots/es tenim una necessitat d’expressió i unes capacitats de creació, només hem de tornar a recordar-ho i a connectar amb aquella infància.

Evidentment que no serà cosa d’un dia i que al principi sempre tindrem el nostre “jutge” i el nostre “raciocini” al peu del canó amb frases com “ui, que lleig això”, “però si no sé dibuixar” i és aquí on amb un acompanyament i pràctica ens anirem deixant anar i descobrint les nostres habilitats.

Què pot aportar personalment Alterarte Atelier?

Alterarte treballa de valent per a la no discriminació de les persones, igual que per a mi no hi ha persones “normals” o “anormals”. Si partim d’aquesta premissa, Alterarte Atelier pot aportar un espai on l’important no són les creacions sinó com arriben el primer dia i cap a on van un cop comencen a venir als tallers i tot allò que van descobrint durant el seu camí.