L’Ilyass i el Moha han aconseguit la inserció laboral. Un camí llarg i un futur ple de somnis.

L’Ilyass i el Moha han aconseguit la inserció laboral. Un camí llarg i un futur ple de somnis.

Coneixeu-los

L’Ilyass i el Moha són dos joves d’origen marroquí que viuen als pisos Hàbit del CFP Maresme per a joves tutelats i extutelats. Com tants altres, van decidir migrar cercant al nostre país un futur ple d’oportunitats. L’Ilyass és major d’edat i el Moha menor, aquesta diferència marca de forma vital la seva situació: els menors es troben tutelats per la DGAIA i, per tant, tenen permís de residència; els majors, en canvi, deixen d’estar-ho i han de complir uns requisits per a poder-se quedar definitivament al nostre país. Ara mateix es troben en un molt bon moment, gràcies al seu esforç formatiu en diversos àmbits  i d’aprenentatge de competències laborals, ambdós, han aconseguit un contracte laboral.

 

El camí realitzat fins aconseguir la seva contractació laboral

Tant el Moha com l’Ilyass han realitzat cursos d’alfabetització catalana i castellana i tenen un bon nivell de comprensió i s’han format a través de l’Àrea Diürna. 

L’Ilyass ha fet cursos de Formació Ocupacional. Gràcies a un d’Hoteleria del SOC va fer pràctiques a una empresa del sector i, ara, l’han contractat per un any en jornada completa. Això li permetrà tenir el permís de residencia amb treball i, per tant, complir el seu somni.

 

El  Moha farà 18 anys aquest desembre. Té estudis de secundària i s’ha format a través del Centre de noves Oportunitats i del SOC. Després de fer pràctiques a una empresa de transport i logística l’han tornat a trucar per a fer-li un contracte laboral. Aquest ha estat possible gràcies al canvi legislatiu que permet la contractació de menors sense restriccions administratives i, per tant, li ofereix la oportunitat d’iniciar una inserció laboral que podria tenir continuïtat amb la majoria d’edat fent possible, així, fer realitat el seu desig de quedar-se al nostre país.

 

L’entrevista

Què us va empènyer a marxar? Com veieu la vida aquí, des d’allà, que us va atraure?

Moha: A Marroc és molt més difícil trobar feina que aquí. Si la família té una empresa i coneix algú és possible però sinó, no t’agafen, per això vaig decidir anar-me’n d’allà i vaig venir aquí perquè alguns amics em van dir que s’hi està bé i es treballa a gust.

Illyass: Aquí hi ha oportunitats per a viure millor a tots els nivells. A nivell d’estudis, d’idiomes i de feina.

 

Com es viu socialment el fet de marxar a un país europeu? És una cosa massiva o acceptada o hi ha molta gent reticent a fer-ho?  

Moha: Ara ja es veu bé perquè molta gent de Marroc ha vingut a viure a Espanya els últims anys. Ve gent jove i també gent gran. Són més homes que dones perquè anant en barca es pateix molt i és molt dur físicament. La gent que jo conec veu bé que marxem del país.

Illyass: Depèn. Cada persona té la seva història personal i ve pel seu motiu. Alguns per problemes amb la família, altres perquè són pobres, altres per estudiar…Sí que hi ha gent que té por de venir però són la minoria, ve moltíssima gent i està ben vist.

 

Com ho va viure la vostra família quan els hi vau explicar que emprendríeu aquesta aventura?

Moha:  En principi em van dir que no. Després de tres anys han vist que tots els joves que tenen la mateixa edat que jo han vingut a Espanya i, a més, el meu cosí, que viu aquí, els hi va explicar que s’hi està molt bé. Per això al final m’han deixat venir.

Illyass: Va ser la meva família la que em va dir que vingués perquè era bon estudiant i ells no em podien pagar tots els estudis. El meu pare treballa només a vegades i som cinc germans. Quan em van dir que vingués vaig tenir por però al moment vaig dir-los que sí, que ho faria.

 

Vosaltres heu treballat molt per estar aquí i aconseguir una feina, formant-vos i en cerca activa. Què diríeu a altres joves que estan en aquest procés?

Moha: Primer que es portin bé en el centre, que s’esforcin amb els estudis i ja està. Les coses aniran a millor.

Illyass: Els hi diria que no parin, que segueixin esforçant-se i estudiant. Tardarà però arribarà la feina o el que busqui. El que vulguin, si s’ho treballen, ho tindran. Jo he estat dos anys buscant feina i amb paciència i aquí estic.

 

Com es viu el fet de no saber si haureu de tornar a casa o aconseguireu tot el necessari per decidir lliurement si us quedeu aquí? Quins pensaments us venen al cap?

Moha: Jo de moment penso que em quedaré aquí. Abans de venir pensava que potser no però ara, mentalment, jo em quedo aquí.

Illyass: A vegades estava trist i nerviós perquè no pensava en tornar allà per a quedar-m’hi, per visitar-los sí, però per quedar-m’hi no.

 

Què és el que us ha sorprès més positivament? I negativament?

Moha: Els estudis que he fet i, de fet, gairebé tot. El que més m’ha sorprès és que aquí no es treballa al dia com a Marroc sinó que pots tenir una feina llarga. Allà si no vas a treballar el dia següent no tindràs per menjar.

Negativament m’ha sorprès que hi ha molta gent que necessita ajuda i molts joves a centres i que algunes persones són racistes.

Illyass: la majoria de coses són bones. Em van sorprendre molt les normes que hi ha aquí. Aquí hi ha molta normativa com ara els drets que tens, la possibilitat d’estudiar i d’estar en un centre. Com a cosa negativa és alguna gent, però hi ha gent bona i gent dolenta.

 

Us heu sentit acollits per la societat i acompanyats per les institucions? 

Moha: Sí, m’he sentit acollit, també a nivell social. Aquí em sento bé.

Illyass: Sí, m’he sentit acollit. No tots ens sentim igual, cadascú ho viu a la seva manera, però jo m’he sentit acollit.

 

Amb quins prejudicis us trobeu en el dia a dia? En podeu dir un exemple concret.

Moha: En el dia a dia no em trobo amb prejudicis però sé que a mi tot em costa més que als espanyols. Sents que no ets d’aquest país i ja està. Com a exemple concret, m’he trobat amb que algunes persones diuen que als immigrants no els contractaran, que primer agafaran espanyols.

Illyass: Per exemple la setmana passada anava a agafar el tren i una noia em va mirar i es va agafar la maleta com si l’anés a robar.

 

Quin missatge us agradaria poder donar a la societat sobre els joves com vosaltres que heu vingut aquí cercant una vida millor?

Moha: Els hi diria que hi ha joves bons i joves dolents, no tots són d’una manera. I tots volen un futur millor, no estan buscant res.

Illyass: Portat bé i treballa.

 

Com viviu estar arrelats a un país on heu crescut i emprendre una vida a un altre. Quines tradicions practiqueu i d’on us sentiu?

Moha: Practico tradicions dels dos llocs, però jo em sento més d’allà.

Illyass: Jo celebro coses d’aquí i coses d’allà. Em sento més d’aquí.

 

Com us veieu en un futur tenint en compte la realitat actual?

Moha: Fent una família aquí i tenint una feina que m’agrada.

Illyass: m’agradaria tenir tot el que desitjo i gaudir del que m’agrada: tenir una feina, poder gravar vídeos, fer esport…

 

Quin és el vostre somni de futur?

Moha: Estar aquí amb els meus pares. Sé que no és possible, però seria el meu somni. Si tinc una bona feina els convidaria sovint perquè em visitin, tinc amics que ho fan.

Illyass: Gaudir i poder fer el que m’agrada  

 

Creieu que algun dia sereu ciutadans totalment inclosos a la comunitat o sempre sereu estrangers cara la societat?  

Moha: Arribarà un dia que no es notarà molt però sempre serem estrangers. Per exemple, potser dominem molt bé l’idioma però en algunes coses es veurà que no som del país sempre.

Illyass: Crec que pots arribar a ser vist com un ciutadà més d’aquí, depèn de la persona.