Voluntaris: Com donar-ho tot sense esperar res a canvi

Voluntaris: Com donar-ho tot sense esperar res a canvi

En motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat del 5 de desembre, ens vam reunir a les instal·lacions del CRAE amb dues persones que cedeixen part del seu temps lliure a activitats solidàries. Ells ens expliquen la seva motivació personal i les seves ganes d’ajudar.

DSC_1696

La setmana passada vam visitar el Centre Residencial d’Acció Educativa del CFP per a conèixer dues persones que recentment han decidit col·laborar amb l’entitat amb el seu voluntariat. Els dos han estat derivats per la Fundació Hospital cap al CRAE, on han arribat amb la intenció de donar un cop de mà als educadors i sobretot als nens i nenes del centre.

Un d’aquests dos voluntaris és l’Arnau, un noi que està estudiant en horari de tardes per accedir a la universitat. Durant els matins, trobava que podria fer alguna cosa més i es va decidir a contactar amb la Fundació Hospital per a informar-se sobre el voluntariat. Segons ell “venia amb la idea de treballar en un tema relacionat amb la infància. Perquè ells tenen molt camí per recórrer i és una etapa molt important en la seva vida”.

L’Arnau col·labora dos dies a la setmana amb el centre encarregant-se de portar i recollir de l’escola a un dels nens i passant temps amb ell. Per ell és “una manera molt gratificant d’ocupar el meu temps lliure. Sovint només pensem en la feina, en enriquir-nos econòmicament, però no pensem en enriquir-nos personalment”.

Quan va explicar als seus coneguts i familiars que havia decidit emprendre un voluntariat, ens explica que “tots ells tenen admiració cap al que estic fent. Però la meva mare no les tenia totes al principi. Jo sóc adoptat i potser ella creia que el tracte amb el CRAE em podria afectar emocionalment. Però és tot el contrari.”

Li preguntem a l’Arnau perquè creu que és important la funció del voluntariat. Ell creu que “ajudar a les persones és el que ens fa passar a l’acció. A vegades resulta difícil aixecar-se del sofà. Vivim en una societat molt egoista. Jo faria una crida a tothom perquè ens vinguin a veure, vegin el que estem fent els voluntaris i provin de fer-ho ells. Ser voluntari no requereix cap habilitat especial. Només una mica de sensibilitat.”

L’altra persona que ha decidit fer un voluntariat al CRAE és en Joan. Ell ha estat tota la vida treballant al món financer, però va ser arran d’una experiència personal que va triar aquest nou camí. Ell ens diu que “vaig passar per una malaltia greu i vaig fer-me la promesa de que si me’n sortia, em faria voluntari. Igual que hi va haver voluntaris que em van ajudar quan jo vaig ser ingressat, ara creia que era el meu torn per ajudar a altres que poden estar en una situació complicada com vaig ser-hi jo”.

El Joan, a diferència de l’Arnau, no tenia clar en un primer moment en quin àmbit volia participar perquè “abans havia estat en tasques de suport emocional a ancians, però tot el tema sanitari també m’afectava per l’experiència que jo havia tingut. Llavors em van proposar el tema d’infància i vaig veure que era una bona opció”. Tot i que al principi quan li van dir la seva destinació “no sabia el que era un CRAE. Potser tenia més aviat la idea d’un centre de menors problemàtics, però de seguida vaig comprendre que aquesta imatge és molt allunyada de la realitat.”

Apart de la feina al CRAE, on fa un taller de lectura i passa temps amb els infants, també fa altres activitats com col·laborar amb la Marató de TV3, cantar a un cor o fer exercici. Ara mateix també està involucrat en el gran recapte d’aliments. Però per ell “l’activitat que estic fent al CRAE és de gimnàs espiritual, de gimnàs humà. No espero rebre res a canvi, perquè no ho faig per aquest motiu. Però segur que m’emportaré molt més del que donaré.”

Quan li demanem que ens expliqui la seva visió del voluntariat, ens comenta que “tots necessitem una mica de consciència. Cal més empatia amb els altres i ganes d’ajudar. Però el voluntariat no ha de cobrir les mancances del sistema. No les ha de justificar. El sistema social ha de funcionar per sí sol i després comptar amb la col·laboració dels voluntaris.”

L’Arnau i el Joan són només un petit exemple dels nou voluntaris que fan una acció solidària al Centre Residencial d’Acció Educativa i de tots els que ho fan a diari en molts àmbits del nostre país. Quan els professionals no arriben a tots els llocs, ells estan allí per donar un cop de mà.

Sense fer soroll. Sense demanar cap contraprestació. Amb les seves motivacions, les seves situacions personals i la seva manera de ser. Però tots amb una característica en comú, l’afany d’ajudar i col·laborar en una causa. Potser estaria bé que cada vegada que ens trobem amb un voluntari, ens recordem de la funció que fan i ens plantegem practicar una mica més de “gimnàstica espiritual”.